Escales i estudis relacionats amb la Recerca

Desde la Pisologia Positivista es han donat un nombre de diferents recerca i mètodes utilitzats per a la invetigació del Flow en l’àmbit laboral, s’han donat estudis longitudinals, escales psicomètriques, studis del benestar dels empleats en aproximacions linears, qüestionaris i entrevistes, anàlisis de estructura factorial, la tècnica de la observació sistemàtica, estudis longitudinals, qüestionaris de tipus entrevista auto assistent per ordenador (CASI), etc

En aquest apartat faré una llista dels estudis, mesures, bateries, etc que s’han donat relacionats amb els antecedents, conseqüències i variables del Flow, també mencionaré estudis que pugui ajudar a comprendre la situació laboral actual, les emocions individuals i factors organitzacional. En rdre alfabètic he pogut trovar:

ACS: Escalas de Afrontamiento para Adolescentes.Frydenberg, E. y Lewis, R. (1996).

BIEPS-A :Escala de Bienestar Psicológico (de Casullo y col. 2002).

BM : Burnout Mesure (de Pines y Aronson, 1988)

IMI: Inventario de Motivación Intrínseca (McAuley, Duncan, y Tammen, 1989). S’avalua 5 reactius sobre la percepció de eficació i satisfacció en la pràctica deportiva.

ESM : Experience Sampling Method.

Aquesta tècnica va ser utilitzada per primera volta en un estudi de treballadors adults en 1976 per Csikszentmihalyi, la primera publicació es va donar quant un estudi d'adolescents  (Csikszentmihalyi, Larson, & Prescott 1977). Una descripció més detallada del mètode es troba  a Csikszentmihalyi & Larson (1984, 1987).

FSS: Flow State Scale: escala de desenvolupament i validació de la mesura de l’experiència òptima o Flow,es tracta d’un instrument amb propietats psicomètriques utilitzat per valorar l’estat de fluix en practicants d’activitat física, encar que també es pot adapatr a altres ambients com es el laboral (Jackson, S. A., & Marsh, H.,1996).

FSS: versió espanyola en Tomás, G., Ruth, J., Francisco, J., Raúl, R., & Eduardo, C. (2008).

FSS-2: The Flow State Scale-2 en Jackson, S. A., & Eklund, R. C. (2002).

Flow State: altres instruments similars al FSS es troven en: Csikszentmihalyi i Csikszentmihalyi, 1988; Csikszentmihalyi i Larson, 1987; Csikszentmihalyi i LeFevre, 1989; Ellis, Voelkl i Morris, 1994; Ghani  i Deshpande, 1994; Kimiecik i Stein, 1992; Webster, Trevino i Ryan, 1993. De totes formes es troven limitacions i dificultats en la validesa i fiabilitat de les mesures.

GWBQ: Worn Out Scale of the General Well-Being Questionnaire en Cox, T., Oliver, A., Rial-González, E., Tomás, J. M., Griffiths, A.,i Thompson, L. (2006).

IEES: Adaptación de la Escala de Intensidad Emocional de Pensgaard i Duda, (2003)., conte una llista de 17 emocions (10 de to positiu i 7 de to negatiu), es demana la intensitat de la emocio en una escla de tipo Borg de 13 punts a atletes o deprotistes.

IMI: Inventari de Motivació Intrínseca de McAuley, Duncan i Tammen, (1989).

MBI: Maslach Burnout Inventory de Maslach y Jackson, 1986. Es un instrument en el que es planteja a l’individu una sèrie d’enunciats sobre sentiment i pensaments relacionats amb la interacció amb el treball.

POSQ:Perception Of Succes Questionnaire, cuestionari de percepció d'Éxit de Roberts i  Balague (1998). Format per 12 elements: 6 mesuren tasques orientatives i 6 mesuren l’orientació del ego. Les respostes es valoren amb l'escala Likert-type, que van de 1 a 10.

PSS: Perceived Stress Scale. La versió espanoyola es de Remor, E. (2006).

QLRC: The Quality of Life Researh Centre, recerca sobre la qualitat de vida en la Universitat de Claremont fundada en 1999, la qual te com a co-directors Mihalyi Csikszentmihalyi i Jeanne Nakamura. Lleven a cap el Projecte Good Work, en  1998, 14 individus amb experiència en negocis van seleccionar 140 líders de negocis seguint el criteri de “identificar líders de negocis que combinen alt rendiment i fort compromís moral”, van ser nominats una mostra de 140, dels quals 39 van accedir a la entrevista que segueix un protocol semiestructurat de dos hores, l’entrevista estava centrada en: objectius i propòsits, creences i valors, procés de treball, formació, família i comunitat i etc. Endemés de les entrevistes es van fer ús de documents bibliogràfica i altres documents escrits.

WOLF: WOrk-reLated Flow inventory per Bakker,( 2008), inventori que medix el flux en el treball, sent el flux una experiència cumbre que es doa en un termini de temps curt i on es experimenta absorció, el gaudi del treball i la motivació intrínseca de treball.

Estudis sobre Flow

Encuesta sobre Flow a Alemània per Noelle-Neumann (1995)

La importància d’experimentar flow en activitats productives es ha demostrar en diversos estudis: Csikszentmihalyi, Rathunde i Whalen (1993) i Hunter (2001)

Un estudi a U.S.A per Gallup Organization en 1998 i un altre en Alemania per Allensbach Institue (Noelle- Neumann, 1995) demostren la freqüència de flow al treball.

Estudis relacionats amb la felicitat:

• La estructura del benestar psicológics per Norman Bradburn (1969)
• Myers (1992)
• Myers i Diener (1995)
• Diener i Diener (1996)
• Lykken i Tellegen (1996)
• Comparació internacional de ingressos i felicitat en Inglehart (1990)

Estudis sobre operacions mentals: 

Jerome Singer ha estudiat somiar despertet, demostrant que somiar despert ajuda a desenvolupar conentració, sent la concentració una de les 9 dimensions de l’experiència de Flow (J.L. Singer 1966, 1981)

Estudis sobre l'autoestima:  

Relació entre autoestima i grups ètnics per Asakawa (1996) i Bidwell et al.

Autoestima les diferències entre mares que treballen i mares que es queden a la casa per Ann Wells (1988).

Estudis sobre treball:

Noelle.Neumann va interpretar la relació entre la voluntad de treballar i un estil de vida positiu com a evidència de que treballar es fa feliç: Noelle- Neumann (1984)

Strumpel (1984), va demostrar que hi ha una preferència per a leisure per tant el treball et fa infeliç

ESM estudis de la juventut sense treball en Reino Unido per John Haworth (Harworth i Ducker 1991)

Inventori internacional de desempleo per Inglehart (1990)

S’ha demostrat en estudis que gent desocupats tene problemes psicològics, Ronald Inglehart (1990), per un altre costat altres estudis com Haworth i Ducker, (1991) sugereixen que la gent està menys satisfeta després de pedre un treball.

Aplaçament de la gratificació

Csikszentmihalyi i LeFevre(1989) i Abdumedeh (2002)

Habilitats... aparellat amb les oportunitats

Un estudi realitzar per Karasek et al. (1981) demostra que una de les causes de depresió i malaltia coronària es tindre un treball amb demandes molt altes i decisions molt baixes.

Per últim voli afegir que entendre els punts forts i dèbils dels mètodes i dissenys que s’han utilitzat durant la recerca i investigació psicológica en el concepte de Flow al treball es important, perque la qualitat d’aquestos determinarà la validació i fiabilitat de les dades i mesures recopilades.