Desde la Pisologia Positivista es han
donat un nombre de diferents recerca i mètodes utilitzats per a la invetigació
del Flow en l’àmbit laboral, s’han donat estudis longitudinals, escales
psicomètriques, studis del benestar dels empleats en aproximacions linears,
qüestionaris i entrevistes, anàlisis de estructura factorial, la tècnica de la observació sistemàtica,
estudis longitudinals, qüestionaris de tipus entrevista auto assistent per
ordenador (CASI), etc
En aquest apartat faré una llista dels
estudis, mesures, bateries, etc que s’han donat relacionats amb els
antecedents, conseqüències i variables del Flow, també mencionaré estudis que
pugui ajudar a comprendre la situació laboral actual, les emocions individuals
i factors organitzacional. En rdre alfabètic he pogut trovar:
ACS: Escalas de Afrontamiento para
Adolescentes.Frydenberg, E. y Lewis, R. (1996).
BIEPS-A :Escala de Bienestar Psicológico (de
Casullo y col. 2002).
BM : Burnout Mesure (de Pines y Aronson, 1988)
IMI: Inventario de Motivación Intrínseca
(McAuley, Duncan, y Tammen, 1989). S’avalua 5 reactius sobre la percepció de
eficació i satisfacció en la pràctica deportiva.
ESM : Experience
Sampling Method.
Aquesta tècnica va
ser utilitzada per primera volta en un estudi de treballadors adults en 1976
per Csikszentmihalyi, la primera publicació es va donar quant un estudi
d'adolescents (Csikszentmihalyi, Larson,
& Prescott 1977). Una descripció més detallada del mètode es troba a Csikszentmihalyi & Larson (1984, 1987).
FSS: Flow State
Scale: escala de desenvolupament i validació de
la mesura de l’experiència òptima o Flow,es tracta d’un instrument amb
propietats psicomètriques utilitzat per valorar l’estat de fluix en practicants
d’activitat física, encar que també es pot adapatr a altres ambients com es el
laboral (Jackson, S. A., & Marsh, H.,1996).
FSS: versió espanyola en Tomás, G., Ruth, J.,
Francisco, J., Raúl, R., & Eduardo, C. (2008).
FSS-2: The Flow State Scale-2 en Jackson, S. A.,
& Eklund, R. C. (2002).
Flow State: altres instruments similars al FSS es
troven en: Csikszentmihalyi i Csikszentmihalyi, 1988; Csikszentmihalyi i
Larson, 1987; Csikszentmihalyi i LeFevre, 1989; Ellis, Voelkl i Morris, 1994;
Ghani i Deshpande, 1994; Kimiecik i
Stein, 1992; Webster, Trevino i Ryan, 1993. De totes formes es troven
limitacions i dificultats en la validesa i fiabilitat de les mesures.
GWBQ: Worn Out Scale of the General Well-Being
Questionnaire en Cox, T., Oliver, A., Rial-González, E., Tomás, J. M., Griffiths,
A.,i Thompson, L. (2006).
IEES: Adaptación de la Escala de Intensidad
Emocional de Pensgaard i Duda, (2003)., conte una llista de 17 emocions (10 de
to positiu i 7 de to negatiu), es demana la intensitat de la emocio en una
escla de tipo Borg de 13 punts a atletes o deprotistes.
IMI: Inventari de Motivació Intrínseca de McAuley,
Duncan i Tammen, (1989).
MBI: Maslach Burnout Inventory de Maslach y
Jackson, 1986. Es un instrument en el que es planteja a l’individu una sèrie
d’enunciats sobre sentiment i pensaments relacionats amb la interacció amb el
treball.
POSQ:Perception Of Succes Questionnaire, cuestionari
de percepció d'Éxit de Roberts i Balague
(1998). Format per 12 elements: 6 mesuren tasques orientatives i 6 mesuren
l’orientació del ego. Les respostes es valoren amb l'escala Likert-type, que
van de 1 a 10.
PSS: Perceived Stress Scale. La versió
espanoyola es de Remor, E. (2006).
QLRC: The Quality of Life Researh Centre,
recerca sobre la qualitat de vida en la Universitat de Claremont fundada en
1999, la qual te com a co-directors Mihalyi Csikszentmihalyi i Jeanne Nakamura.
Lleven a cap el Projecte Good Work,
en 1998, 14 individus amb experiència en
negocis van seleccionar 140 líders de negocis seguint el criteri de
“identificar líders de negocis que combinen alt rendiment i fort compromís
moral”, van ser nominats una mostra de 140, dels quals 39 van accedir a la
entrevista que segueix un protocol semiestructurat de dos hores, l’entrevista
estava centrada en: objectius i propòsits, creences i valors, procés de
treball, formació, família i comunitat i etc. Endemés de les entrevistes es van
fer ús de documents bibliogràfica i altres documents escrits.
WOLF: WOrk-reLated Flow inventory per Bakker,(
2008), inventori que medix el flux en el treball, sent el flux una experiència
cumbre que es doa en un termini de temps curt i on es experimenta absorció, el
gaudi del treball i la motivació intrínseca de treball.
Estudis sobre Flow
Encuesta sobre Flow a Alemània per
Noelle-Neumann (1995)
La importància d’experimentar flow en
activitats productives es ha demostrar en diversos estudis: Csikszentmihalyi,
Rathunde i Whalen (1993) i Hunter (2001)
Un estudi a U.S.A per Gallup Organization
en 1998 i un altre en Alemania per Allensbach Institue (Noelle- Neumann, 1995)
demostren la freqüència de flow al treball.
Estudis relacionats
amb la felicitat:
- La estructura
del benestar psicológics per Norman Bradburn (1969)
- Myers
(1992)
- Myers i
Diener (1995)
- Diener i
Diener (1996)
- Lykken i
Tellegen (1996)
- Comparació
internacional de ingressos i felicitat en Inglehart (1990)
Estudis sobre
operacions mentals:
Jerome Singer ha estudiat somiar
despertet, demostrant que somiar despert ajuda a desenvolupar conentració, sent
la concentració una de les 9 dimensions de l’experiència de Flow (J.L. Singer
1966, 1981)
Estudis sobre
l'autoestima:
Relació entre autoestima i grups ètnics
per Asakawa (1996) i Bidwell et al.
Autoestima les diferències entre mares que
treballen i mares que es queden a la casa per Ann Wells (1988).
Estudis sobre
treball:
Noelle.Neumann va interpretar la relació
entre la voluntad de treballar i un estil de vida positiu com a evidència de
que treballar es fa feliç: Noelle- Neumann (1984)
Strumpel (1984), va demostrar que hi ha
una preferència per a leisure per tant el treball et fa infeliç
ESM estudis de la juventut sense treball
en Reino Unido per John Haworth (Harworth i Ducker 1991)
Inventori internacional de desempleo per
Inglehart (1990)
S’ha demostrat en estudis que gent
desocupats tene problemes psicològics, Ronald Inglehart (1990), per un altre
costat altres estudis com Haworth i Ducker, (1991) sugereixen que la gent està
menys satisfeta després de pedre un treball.
Aplaçament de la gratificació
Csikszentmihalyi i LeFevre(1989) i
Abdumedeh (2002)
Habilitats... aparellat amb les
oportunitats
Un estudi realitzar per Karasek et al.
(1981) demostra que una de les causes de depresió i malaltia coronària es
tindre un treball amb demandes molt altes i decisions molt baixes.
Per últim voli afegir que entendre els
punts forts i dèbils dels mètodes i dissenys que s’han utilitzat durant la
recerca i investigació psicológica en el concepte de Flow al treball es
important, perque la qualitat d’aquestos determinarà la validació i fiabilitat
de les dades i mesures recopilades.
